Ací vos deixe el meu poema preferit de Vicent Andrés Estellés, que es troba dins del “Llibre de meravelles”, va ser el
primer poema que vaig aprendre en valencià i crec que mai ho oblidaré, ja que
m'agrada molt com mostra la passió entre dos amants que s'estimaven de manera
intensa.
Recitat per Ovidi Montllor.
No hi havia a
València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobta encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles.
Es desperta, de sobta, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les "Rimas" de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben poc
Caçadors
de Paraules, és un
programa de televisió que s'emet a TV3. Que consiteix en conèixer milers
de paraules provinents de diferents llocs, però totes relacionades per la
mateixa llengua. El periodista entrevista des de gent jove fins a persones de
més edat, passant per grans ciutats i també pels pobles més petits i amagats
que ens deparen les paraules més estranyes i rebuscades que un es pot imaginar,
en Roger aconsegueix, a través de programes entretinguts, difondre cultura i
educació d'una manera divertida i enginyosa.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobta encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles.
Es desperta, de sobta, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les "Rimas" de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben poc
Caçadors
de Paraules, és un
programa de televisió que s'emet a TV3. Que consiteix en conèixer milers
de paraules provinents de diferents llocs, però totes relacionades per la
mateixa llengua. El periodista entrevista des de gent jove fins a persones de
més edat, passant per grans ciutats i també pels pobles més petits i amagats
que ens deparen les paraules més estranyes i rebuscades que un es pot imaginar,
en Roger aconsegueix, a través de programes entretinguts, difondre cultura i
educació d'una manera divertida i enginyosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada