Per què conservar les llengües V: Perquè els processos de pèrdua de llengües van associats a processos traumàtics
“L’argument que considera que una cosa és natural és en general circular: senzillament diu que és així perquè és natural, i és natural perquè és així. El que ens vol inculcar la naturalitat és que les llengües desapareixen totes soles, sense que ningú no hi faci res. Vaja, que dir que és natural que les llengües d’Austràlia desapareguin és com dir que és natural que si llences algú d’un cingle es mori.” Pere Comellas a Contra l’imperialisme lingüístic
En efecte, les llengües no desapareixen totes soles. No desapareixen perquè ja no serveixin com a vehicle de comunicació, ni perquè hi hagi una altra llengua que serveixi millor per als propòsits dels seus parlants. Inevitablement el procés de desaparició d’una llengua va associat a d’altres processos, i comporta també conseqüències.
Abans de res caldria introduir-nos una mica al tema de la desaparició de llengües o “mort” lingüística (una llengua no és com us ésser viu que “mor”, però se sol utilitzar aquesta analogia per parlar sobre la desaparició de llengües). Us recomano el llibre Vida i mort de llengües (Carme Junyent, 1992), que tracta precisament sobre això, i ho fa de manera clara i concisa.
Distingim principalment entre dos tipus de mort: la mort sobtada i la mort gradual.
La mort sobtada fa referència a la desaparició d’una llengua per la mort dels seus parlants, ja sigui per extermini o per desastres naturals. Trobem alguns casos en què les llengües han desaparegut per aquesta via, com ara el lenca i el cacaopera, els parlants de les quals van ser exterminats durant una matança d’indis a El Salvador l’any 1932. Quan afloren conflictes ètnics, o un règim comet un genocidi, poden desaparèixer comunitats lingüístiques senceres, o el seu nombre pot quedar molt delmat, o bé els parlants tenen por de parlar la seva llengua tement ser exterminats etc. També la llengua tamborana va desaparèixer quan una erupció volcància a l’illa de Sumbawa en va matar els parlants el 1815. Però no és en aquesta via en la que em vull centrar. No només perquè suposa una part molt petita del total de llengües que desapareixen, sinó perquè en el cas de l’extermini, davant les atrocitats, davant l’incommensurable patiment i destrucció, el que menys importa és la desaparició de llengües.
La mort gradual, en canvi, es refereix a la desaparició d’una llengua després d’un declivi, que pot ser molt ràpid, que comporta que es va deixant de parlar en segons quins camps fins que ja no s’usa per a cap funció ni és transmesa als fills. Per tant, ens trobem davant d’una mort molt diferent.
“Els casos d’extermini d’una població no són equiparables al fenomen conegut habitualment com a mort d’una llengua: la substitució de la llengua pròpia per una altra. En aquest cas l’extermini no és de persones sinó del fonament de la identitat personal, social i individual d’aquestes: la seva llengua.” Carme Junyent a Vida i mort de llengües
Que una llengua desaparegui per substitució implica que ha d’haver canviat l’actitud dels seus parlants d’una manera radical. Ningú no deixa de parlar la seva llengua perquè sí. Però, què és el que porta algú a arraconar l’eina que li ha servit per formar els seus pensaments? Per què es renuncia a una part tan aclaparadorament important d’un mateix? Per quins motius algú transmet als seus fills una llengua diferent de la que li han ensenyat els seus pares?
Doncs és un tema molt complex, amb múltiples variables i on és molt difícil fer generalitzacions. Per al meu argument, però, separaré les causes de la substitució en dues classes diferents. Sóc ben conscient que no és del tot correcte fer-ho així, però és com em va millor per explicar on vull arribar:
-Substitució com a efecte col·lateral de canvis demogràfics o econòmics: dins aquest grup hi trobem molts casos diferents. Podríem parlar, per exemple, d’una comunitat lingüística molts membres de la qual decideixen emigrar a territoris de fora de la comunitat, fent que aquesta es dispersi, perdi parlants perquè aquests es dilueixen en d’altres comunitats, la llengua perdi pes al seu propi territori etc. També podríem parlar del cas contrari, en què a un territori hi arriben membres d’una comunitat lingüística aliena a aquest, o d’un territori on conviuen dues comunitats, una de les quals té una taxa de natalitat més alta. En qualsevol cas, si dues llengües entren en contacte i una és percebuda com a “superior”, com una llengua que dóna més oportunitats i facilita la prosperitat econòmica, és molt possible que es produeixi una substitució en favor d’aquesta. No es tractaria doncs d’una substitució feta a propòsit* sinó d’un efecte d’altres successos.
L’influx de treballadors anglesos durant la revolució industrial a Gal·les a partir del 1800 va portar a una substancial dilució de la població gal·lesoparlant de Gal·les. Els immigrants anglesos rarament aprenien el gal·lès, i els seus companys gal·lesos tendien a parlar anglès en els contextos mixtes anglès/gal·lès. Així, el bilingüisme va esdevenir pràcticament universal. Com que l’estatus legal del gal·lès era inferior al de l’anglès, l’anglès va començar gradualment a prevaldre, excepte a la majoria d’àrees rurals, especialment al nord-oest i centre de Gal·les. Font: wikipedia.
Però, tot i que no sigui una maniobra de ningú, també va associada a processos traumàtics: gent que veu la seva llengua desaparèixer amb els seus propis ulls, gent que se sent exclosa o aïllada per no haver après la llengua dominant, gent que se sent inferior o inculta per ser parlant d’una llengua percebuda com a rudimentària, regional, ancorada en un passat decadent, gent que es veu abocada a la marginació per no parlar la llengua dominant (encara que en aquest cas és difícil separar causa-efecte: la marginació ha fet que no aprengui la llengua o no aprendre la llengua ha portat a la marginació?)… sigui com sigui, renunciar a la pròpia llengua és sens dubte un procés traumàtic.
“Cal tenir present que, quan parlem de mort d’una llengua en el sentit habitual, és a dir per substitució, estem parlant d’una de les formes d’extermini més cruels i violentes. Quan un parlant renuncia a la pròpia llengua no està renunciant tan sols a un vehicle de comunicació, ni tampoc únicament a un senyal d’identitat; està renunciant al sistema que li ha fornit una visió del món i per mitjà del qual ha estructurat aquesta mateixa visió.” Carme Junyent a Vida i mort de llengües
Si heu llegit altres entrades coneixereu el meu capteniment envers una situació traumàtica producte de la desaparició lingüística: la dels últims parlants. Persones que veuen com ningú no entén la seva llengua, ni tan sols els seus néts, i que viuen una soledat terrible i diferent de les altres soledats. La soledat de saber que la veu dels seus avantpassats mor en ella i que ja ningú no compartirà un dels trets més fonamentals de la seva persona. Tot plegat associat a la culpabilitat que sent en creure’s responsable de la mort de la seva llengua per no haver-la transmès. I sempre ho dic, no es pot culpabilitzar els últims parlants de la mort de la seva llengua, perquè els cruents senders de la substitució són sovint implacables i difícils d’entendre si no es viuen. Els últims parlants són les víctimes de la desaparició de la seva llengua, i no pas els culpables.
Boa Sr, l’última parlant de la llengua Bo de les illes Andaman
Aquest és sens dubte un dels processos més traumàtics associats a la substitució. L’any 1999 l’anciana Natalia Sangama, parlant de chamicuro, una llengua araucana que llavors comptava amb sols 8 parlants, va dir:
Somio en chamicuro,
però no puc explicar els meus somnis
a ningú,
perquè no hi ha ningú més
que parli chamicuro.
Que solitari que és ser el darrer.
Em sap greu haver parlat de manera tan superficial d’un tema tan important en el camp de què tracta el blog, però sincerament no em veig amb cor de tractar un tema amb tantes cares, tants casos diferents, tants factors, tantes interpretacions possibles… i del qual conec sols una part petitíssima.
*Evidentment, intents d’anihilació de llengües o ètnies poden ser fets mitjançants canvis demogràfics o econòmics intencionats, però incloc aquests casos al grup següent.
-Substitució impulsada per grups o governs: Si en el cas anterior hem dit que mecanismes “no intencionats” causen la substitució lingüística, associada a processos traumàtics, en aquest cas parlem directament de mecanismes impulsats per grups o governs amb la intenció d’eliminar una llengua i imposar-ne una altra als seus parlants. Aquí, llavors, el “trauma” es troba en l’arrel del procés. No n’és una conseqüència associada, sinó que els mètodes mateixos són de per sí traumàtics.
De maneres d’impulsar la substitució n’hi ha moltes, molt variades, i que varien en un ampli rang de més a menys subtils. Hi ha maneres molt òbvies d’impulsar la substitució, com ara prohibir per llei la llengua. Però la llengua sol ser una cosa amb profundes arrels dins nostre i sovint no n’hi ha prou amb lleis: calen retorçades polítiques de substitució que calin a la població. Cal anar repetint el missatge que la llengua és inútil, antiga, que no serveix, o fins i tot que ni tan sols és una llengua. Cal que a poc a poc aquestes idees vagin amarant la societat fins que finalment la llengua ja no s’usi en cap àmbit i es converteixi en algunes generacions en una simple relíquia de museu. I s’ha d’estar ben cec per no veure que tot això, a banda de ser profundament immoral, cruel, i maquiavèl·lic, comporta una gran dosi de patiment. De patiment dels parlants, que sovint se senten inferiors i que de vegades, en comptes de sentir-se insultats o ofesos per les lleis, desenvolupen un sentiment d’autoodi, el germen del qual ha sembrat aquesta política d’anar introduint el missatge lentament a la societat. Un exemple en seria el que a França s’ha anomenat “Vergonha”, un conjunt de pràctiques destinades a fer que la gent senti vergonya de parlar una llengua altra que el francès, i que segons la wikipedia, que en té un bon article:
“La vergonha era i és practicada amb la intenció de què hom se senti avergonyit de la pròpia llengua materna si aquesta no és el francès. Per a aconseguir el fet es promou l’exclusió, la humiliació i l’ostracisme a l’escola, reforçats per l’absència de mitjans de comunicació en la llengua “minoritària” [...] L’administració central francesa va aconseguir que els occitans creguessin que la seva llengua era veritablement patois, una forma corrupta de francès mal parlat pels ignorants a tota França. Aquest procés d’alienació és el que es coneix en occità com la vergonha (en català, la vergonya) i que a l’actualitat encara existeix, provocant que, sobretot entre la gent major, molts occitans pensin que la seva llengua nadiua no és més que un dialecte o subllengua vergonyosa, que fa palès el seu origen indigne i que cal amagar, o almenys reservar als cercles més íntims”
L’estat francès té un penós historial pel que fa al respecte de la seva diversitat lingüística, i és un clar paradigma de la crueltat a què es pot arribar pel desig d’homogeneïtzació nacional, arribant a menysprear i humiliar ciutadans francesos perquè no parlen la “llengua de la república”. Això sí que és “vergonha”. Això sí que hauria de fer ruboritzar França, tot i que, ben al contrari, aquesta segueix aplicant polítiques que afavoreixen una substitució que en molts casos ja es troba en una fase terminal.
En definitiva, hi ha molts mètodes per eliminar les llengües, prou que ho sabem els catalans que hem sobreviscut als intents més variats d’anihilació lingüística, així que tampoc no em voldria allargar exposant-ne més com si es tractés d’una morbosa exposició de mètodes de tortura. Només voldria destacar una de les àrees on es solen aplicar les polítiques de substitució, i que resulta especialment repugnant: l’escola.
L’escola és, per raons òbvies, un dels grans objectius de les polítiques de substitució. A banda d’ensenyar només en la llengua “dominant”, també s’intenta inculcar el missatge de menyspreu envers la llengua “recessiva”, si em permeteu aquest vocabulari tan mendelià.
A continuació us en mostro tres exemples concrets. Els dos primers, de França, mostren com s’associava parlar francès a ser net, i parlar “patois” a ser brut o maleducat. Al primer de tots s’inclou a la mateixa frase la prohibició de parlar bretó i la d’escopir a terra. I no és per casualitat. D’aquesta manera el missatge acabava calant als nens, que associaven ser brut amb parlar bretó.
L’últim exemple prové de Gal·les, però podem trobar-ne de molt semblants a França i a Espanya: es tracta de donar un objecte, com ara un collaret, al nen que parli la llengua “recessiva”, de manera que resulti humiliant. El nen, només podrà desprendre’s de l’objecte quan senti algú altre parlant la llengua, passant-l’hi. De vegades, al final del dia, qui tingui l’objecte serà castigat o ridiculitzat. Així, els nens parlen menys la llengua per por de rebre l’objecte, i associen la llengua amb ridícul o càstig.
Està prohibit: 1. Parlar bretó i escopir a terra. 2.Llepar-se els dits per passar les pàgines dels llibres. 3.Posar-se la punta de la ploma o llapis a l’orella…
Parleu francès – sigueu nets
La professora escolta atentament per si sent algú parlant gal·lès. Sent en Gwilym parlant gal·lès. Agafa el collaret i crida ben fort: “Ara portaràs el WELSH NOT al coll. Escolta fins que sentis algú altre parlant gal·lès. Llavors, passa-li el WELSH NOT”.
En aquesta entrada he intentat exposar a grans trets com la desaparició de les llengües no és un procés “innocu” ni natural, sinó que molts cops és intencionat i porta associades moltes conseqüències que afegeixen una mica més de patiment a aquest patiment crònic que la humanitat arrossega. Són processos que, lluny de deixar indiferent els “afectats” deixen una empremta (o més aviat ferida) profunda. Tan profunda com les arrels de la llengua dins nostre i dins el nostre pensament.
Així doncs, d’una banda, salvar llengües pot ajudar a evitar situacions traumàtiques tals com l’autoodi, la marginació o el sentiment de soledat dels últims parlants. De l’altra, evitar pràctiques i processos traumàtics i indesitjables per se, com el genocidi cultural o la discriminació lingüística, de retruc contribuirà a la preservació de llengües.
(4 vots)
El nomenclator de la toponímia dels pobles valencians es va establir en els anys seixanta per filòlegs i estudiosos com Sanchis Guarner, i en època democràtica es van oficialitzar, en alguns casos de manera immediata i en altres de manera progressiva, passant primer per una doble denominació i després a la forma genuïna exclusiva.
No obstant això, l'empresa RENFE desatenent la denominació oficial dels pobles valencians, en la seua web, concretament en l'aplicatiu de destinacions de la venda de bitllets, adopta denominacions no oficials, que no són altra cosa que la denominació castellana del nom quan el nom oficial és exclusivament en valencià. Els casos més flagrants en la comarca del Maestrat són Vinaròs i Alcalà de Xivert, dos denominacions perfectament acceptades a nivell local. El primer cas apareix amb dues entrades diferents: "Vinaros" (sense accent) i "Vinaroz".
És sabut que el topònim de Vinaròs és dels primers que adopta la denominació en valencià només entrada la democràcia. A més, l'Ajuntament de Vinaròs va fer una campanya recentment perquè la gent de fora aprenguera a dir "Vinaròs" enlloc de "Vinaroz". El segon cas, el d'Alcalà de Xivert també té dues entrades diferenciades: "Alcala De Xivert" i "Alcalá De Chivert", quan l'oficial és exclusivament en valencià. És curiós que la denominació no oficial apareix amb accent, "Alcalá De Chivert", posat que no hi ha cap altra localitat de tota Espanya, en qualsevol de les llengües d'origen, que se li haja posat corresponentment l'accent (ex.: "Cordova" i "Caceres"; en fi, un element de desorientació lingüística més. Uns altres casos són les dobles denominacions, com podria ser el cas de Peníscola, que oficialment manté la doble denominació Peníscola-Peñíscola.
Ara bé, a Renfe, no es manté com una doble denominació sinó com a dues localitats diferents: una és "Benicarlo-Peniscola" i l'altra "Benicarlo-Peñiscola", de manera que la desorientació d'un viatger nouvingut se'n pot fer creus de l'existència de dos localitats que pràcticament es diuen igual.Desorientació per culpa de la llengua. Amb les dobles denominacions de Benicàssim, Castelló de la Plana i Sagunt apareix primer la denominació valenciana i després la castellana, diguem que l'actuació seria correcta oficialment, per exemple "Sagunt/Sagunto", però de nou no apareixen els accents "Benicassim/Benicasim", "Castello De la Plana/Castellon De la Pl.". Tampoc no deixa de ser un altre sense sentit que apareguen com a dues parades diferents "Valencia San Isidro" i "Valencia Sant Isidre", i com a dues paredes diferents "Valencia Estacio Del Nord" i "Valencia Estacion del Norte", quan són exactament la mateixa. Per contra, hi ha parades que estan exclusivament en valencià sense cap problema, com "Valencia-Cabanyal" o "Valencia Font de Sant Lluis", que seria la manera digna d'actuar amb la toponímia valenciana. Amb l'accent de la ciutat de València, no em detindré perquè fets els equilibris històrics pertinents és el moment ja d'incorporar d'una vegada l'accent necessàriament perquè no pot ser que el logotip del cap i casal tinga permanentment una falta d'ortografia "Ajuntament de Valencia" i el corresponent ben escrit AJUNTAMENT DE VALÈNCIA.
A la comarca de la Costera també trobem una joia i és que si tu demanes d'anar a Xàtiva, pots anar a "Xativa", però alerta pots anar a Xàtiva per un altre camí, pots anar per "Jativa". És terriblement desorientadora aquesta política de recuperar denominacions no oficials per tal de desestabilitzar la normalització de la toponímia valenciana. A la comarca de la Marina, la localitat afectada és Xàbia, que no apreix amb la denominació valenciana per enlloc, només trobem la castellana "Javea-Bus", quan la denominació oficial almenys és bilingüe Xàbia-Javea.
I finalment, encara trobem un parell de perles més a l'extrem sud. La ciutat d'Elx, contràriament a la resta de les ciutats que hem citat més amunt, apareix amb la denominació valenciana en segon terme "Elche Parque-Elx Parc". Però per si fora poc, d'acord amb la parada "Elche/Elx Carrús", les estacions d'Elx no mantenen denominacions paral·leles en castellà i valencià, posat que mentre en castellà t'atures a "Elche", en valencià t'atures a "Elx Carrús". Més desorientació, per si no en teníem prou en baixar del nord. Però el despropòsit continua perquè Petrer, que té aquesta denominació com a oficial, també apareix amb la denominació castellanitzada, com si compartira espai com a oficial amb la valenciana oficialment, però per embolicar-lo també apareix amb dues entrades diferents, com si foren dues parades diferents: "Elda-Petrel" (amb la denominació no oficial) i "Elda-Petrer" (que és l'oficial).
En conclusió, MAESTRAT VIU denuncia públicament la voluntat desorientadora, espanyolitzadora de la denominació de les ciutats i pobles valencians, i aturar el procés de normalització lingüística. L'estat, i les empreses de l'estat, estan obligat a defendre el patrimoni cultural i lingüístic. I com és sabut, no hi ha cap altre element més simbòlic i més trascendental per a una cultura que no siga la seua llengua. La nostra llengua, amb la correcta escriptura, d'acord amb les normes ortogràfiques fixades per l'acadèmia de la llengua, és el màxim exponent de la nostra expressió com a poble. I escriure malament els noms dels nostres pobles és un actac directe a la nostra cultura i al nostre poble, és una mostra de voluntat de subordinació i d'aniquilació perseguida durant els 3 darrers segles.
Dimecres, 26 de març a les 00:00h Cultura
Maestrat Viu denuncia RENFE per la castellanització dels noms dels pobles
Comunicat: Els casos més flagrants a la comarca del Maestrat són Vinaròs i Alcalà de Xivert, dos denominacions perfectament acceptades a nivell local
8 comentaris (4 vots)
El nomenclator de la toponímia dels pobles valencians es va establir en els anys seixanta per filòlegs i estudiosos com Sanchis Guarner, i en època democràtica es van oficialitzar, en alguns casos de manera immediata i en altres de manera progressiva, passant primer per una doble denominació i després a la forma genuïna exclusiva.
No obstant això, l'empresa RENFE desatenent la denominació oficial dels pobles valencians, en la seua web, concretament en l'aplicatiu de destinacions de la venda de bitllets, adopta denominacions no oficials, que no són altra cosa que la denominació castellana del nom quan el nom oficial és exclusivament en valencià. Els casos més flagrants en la comarca del Maestrat són Vinaròs i Alcalà de Xivert, dos denominacions perfectament acceptades a nivell local. El primer cas apareix amb dues entrades diferents: "Vinaros" (sense accent) i "Vinaroz".
És sabut que el topònim de Vinaròs és dels primers que adopta la denominació en valencià només entrada la democràcia. A més, l'Ajuntament de Vinaròs va fer una campanya recentment perquè la gent de fora aprenguera a dir "Vinaròs" enlloc de "Vinaroz". El segon cas, el d'Alcalà de Xivert també té dues entrades diferenciades: "Alcala De Xivert" i "Alcalá De Chivert", quan l'oficial és exclusivament en valencià. És curiós que la denominació no oficial apareix amb accent, "Alcalá De Chivert", posat que no hi ha cap altra localitat de tota Espanya, en qualsevol de les llengües d'origen, que se li haja posat corresponentment l'accent (ex.: "Cordova" i "Caceres"; en fi, un element de desorientació lingüística més. Uns altres casos són les dobles denominacions, com podria ser el cas de Peníscola, que oficialment manté la doble denominació Peníscola-Peñíscola.
Ara bé, a Renfe, no es manté com una doble denominació sinó com a dues localitats diferents: una és "Benicarlo-Peniscola" i l'altra "Benicarlo-Peñiscola", de manera que la desorientació d'un viatger nouvingut se'n pot fer creus de l'existència de dos localitats que pràcticament es diuen igual.Desorientació per culpa de la llengua. Amb les dobles denominacions de Benicàssim, Castelló de la Plana i Sagunt apareix primer la denominació valenciana i després la castellana, diguem que l'actuació seria correcta oficialment, per exemple "Sagunt/Sagunto", però de nou no apareixen els accents "Benicassim/Benicasim", "Castello De la Plana/Castellon De la Pl.". Tampoc no deixa de ser un altre sense sentit que apareguen com a dues parades diferents "Valencia San Isidro" i "Valencia Sant Isidre", i com a dues paredes diferents "Valencia Estacio Del Nord" i "Valencia Estacion del Norte", quan són exactament la mateixa. Per contra, hi ha parades que estan exclusivament en valencià sense cap problema, com "Valencia-Cabanyal" o "Valencia Font de Sant Lluis", que seria la manera digna d'actuar amb la toponímia valenciana. Amb l'accent de la ciutat de València, no em detindré perquè fets els equilibris històrics pertinents és el moment ja d'incorporar d'una vegada l'accent necessàriament perquè no pot ser que el logotip del cap i casal tinga permanentment una falta d'ortografia "Ajuntament de Valencia" i el corresponent ben escrit AJUNTAMENT DE VALÈNCIA.
A la comarca de la Costera també trobem una joia i és que si tu demanes d'anar a Xàtiva, pots anar a "Xativa", però alerta pots anar a Xàtiva per un altre camí, pots anar per "Jativa". És terriblement desorientadora aquesta política de recuperar denominacions no oficials per tal de desestabilitzar la normalització de la toponímia valenciana. A la comarca de la Marina, la localitat afectada és Xàbia, que no apreix amb la denominació valenciana per enlloc, només trobem la castellana "Javea-Bus", quan la denominació oficial almenys és bilingüe Xàbia-Javea.
I finalment, encara trobem un parell de perles més a l'extrem sud. La ciutat d'Elx, contràriament a la resta de les ciutats que hem citat més amunt, apareix amb la denominació valenciana en segon terme "Elche Parque-Elx Parc". Però per si fora poc, d'acord amb la parada "Elche/Elx Carrús", les estacions d'Elx no mantenen denominacions paral·leles en castellà i valencià, posat que mentre en castellà t'atures a "Elche", en valencià t'atures a "Elx Carrús". Més desorientació, per si no en teníem prou en baixar del nord. Però el despropòsit continua perquè Petrer, que té aquesta denominació com a oficial, també apareix amb la denominació castellanitzada, com si compartira espai com a oficial amb la valenciana oficialment, però per embolicar-lo també apareix amb dues entrades diferents, com si foren dues parades diferents: "Elda-Petrel" (amb la denominació no oficial) i "Elda-Petrer" (que és l'oficial).
En conclusió, MAESTRAT VIU denuncia públicament la voluntat desorientadora, espanyolitzadora de la denominació de les ciutats i pobles valencians, i aturar el procés de normalització lingüística. L'estat, i les empreses de l'estat, estan obligat a defendre el patrimoni cultural i lingüístic. I com és sabut, no hi ha cap altre element més simbòlic i més trascendental per a una cultura que no siga la seua llengua. La nostra llengua, amb la correcta escriptura, d'acord amb les normes ortogràfiques fixades per l'acadèmia de la llengua, és el màxim exponent de la nostra expressió com a poble. I escriure malament els noms dels nostres pobles és un actac directe a la nostra cultura i al nostre poble, és una mostra de voluntat de subordinació i d'aniquilació perseguida durant els 3 darrers segles.
Dimecres, 26 de març a les 00:00h Cultura
Noves institucions acadèmiques per a acreditar la competència lingüística
Entre les entitats de l'àmbit específic de l'anglès, es reconeix els certificats i diplomes de Cambridge University, British Council, IDP IELTS Austràlia, Trinity College i Pearson Test of English
El Diari Oficial valencià (DOCV) ha publicat aquest dimarts aquesta convocatòria a la qual podran concórrer centres o serveis de llengües dependents d'institucions educatives de l'Espai Europeu d'Educació Superior, així com corporacions de dret públic i institucions certificadores de nivell de competència en llengües estrangeres de reconegut prestigi internacional.
Europa Press / València
La Conselleria d'Educació, Cultura i Esport ha convocat el procés per al reconeixement de noves entitats i institucions acadèmiques que acrediten la competència lingüística en llengües estrangeres al País Valencià.
El Diari Oficial valencià (DOCV) ha publicat aquest dimarts aquesta convocatòria a la qual podran concórrer centres o serveis de llengües dependents d'institucions educatives de l'Espai Europeu d'Educació Superior, així com corporacions de dret públic i institucions certificadores de nivell de competència en llengües estrangeres de reconegut prestigi internacional.
El Consell va aprovar el passat mes de maig el Decret pel qual s'estableix un sistema de reconeixement de la competència en llengües estrangeres que permet acreditar les competències d'idiomes certificades per universitats i entitats de reconegut prestigi, adaptades al Marc Comú Europeu de Referència (MCER).
El decret establia un llistat d'entitats de reconegut prestigi que compleixen una sèrie de requisits en les seues avaluacions que garanteixen l'objectivitat de les proves i l'ancoratge als corresponents nivells de referència del MCER.
Així, entre les entitats de l'àmbit específic de l'anglès, es reconeix els certificats i diplomes de Cambridge University, British Council, IDP IELTS Austràlia, Trinity College i Pearson Test of English. A més d'aquestes entitats que apareixen en el decret, la Conselleria ofereix la possibilitat a noves institucions de participar en el procés per a ser reconegudes com acreditadores de la competència lingüística.
D'aquesta manera, l'any passat es va reconèixer a altres deu entitats que podien acreditar el coneixement d'idiomes durant l'any 2013, i ara s'ofereix novament la possibilitat de ser reconegudes per a l'any 2014.
D'altra banda, tots els centres acreditats per a expedir certificats d'examen de domini segons el model ACLES estan reconeguts directament per la Conselleria per a poder acreditar la competència lingüística al País Valencià sense haver de participar en la convocatòria anual.
En aquest sentit són entitats acreditadores per pertànyer a Acles la Universitat Jaume I, la Politècnica de València, la Universitat Catòlica de València, la Universitat d'Alacant, la Universitat Miguel Hernández, la Universitat de València.http://www.laveupv.com/noticia/8434/noves-entitats-i-institucions-academiques-per-a-acreditar-la-competencia-linguistica
La Conselleria d'Educació, Cultura i Esport ha convocat el procés per al reconeixement de noves entitats i institucions acadèmiques que acrediten la competència lingüística en llengües estrangeres al País Valencià.
El Diari Oficial valencià (DOCV) ha publicat aquest dimarts aquesta convocatòria a la qual podran concórrer centres o serveis de llengües dependents d'institucions educatives de l'Espai Europeu d'Educació Superior, així com corporacions de dret públic i institucions certificadores de nivell de competència en llengües estrangeres de reconegut prestigi internacional.
El Consell va aprovar el passat mes de maig el Decret pel qual s'estableix un sistema de reconeixement de la competència en llengües estrangeres que permet acreditar les competències d'idiomes certificades per universitats i entitats de reconegut prestigi, adaptades al Marc Comú Europeu de Referència (MCER).
El decret establia un llistat d'entitats de reconegut prestigi que compleixen una sèrie de requisits en les seues avaluacions que garanteixen l'objectivitat de les proves i l'ancoratge als corresponents nivells de referència del MCER.
Així, entre les entitats de l'àmbit específic de l'anglès, es reconeix els certificats i diplomes de Cambridge University, British Council, IDP IELTS Austràlia, Trinity College i Pearson Test of English. A més d'aquestes entitats que apareixen en el decret, la Conselleria ofereix la possibilitat a noves institucions de participar en el procés per a ser reconegudes com acreditadores de la competència lingüística.
D'aquesta manera, l'any passat es va reconèixer a altres deu entitats que podien acreditar el coneixement d'idiomes durant l'any 2013, i ara s'ofereix novament la possibilitat de ser reconegudes per a l'any 2014.
D'altra banda, tots els centres acreditats per a expedir certificats d'examen de domini segons el model ACLES estan reconeguts directament per la Conselleria per a poder acreditar la competència lingüística al País Valencià sense haver de participar en la convocatòria anual.
En aquest sentit són entitats acreditadores per pertànyer a Acles la Universitat Jaume I, la Politècnica de València, la Universitat Catòlica de València, la Universitat d'Alacant, la Universitat Miguel Hernández, la Universitat de València.http://www.laveupv.com/noticia/8434/noves-entitats-i-institucions-academiques-per-a-acreditar-la-competencia-linguistica
Destacan necesidad de proteger lenguas maternas en Guatemala
En un estudio, titulado “Idioma Materno”, se enumeraron los desafíos inmediatos que se enfrentan en Guatemala para la difusión y fortalecimiento del uso de los 22 idiomas
Foto: Archivo
Tamaño de letra: 
/Marzo 01, 2014
GUATEMALA.- Académicos destacaron la necesidad de preservar las lenguas maternas en Guatemala para resguardar uno de los patrimonios culturales más significativos de las 24 comunidades indígenas del país.
En un estudio, titulado “Idioma Materno”, se enumeraron los desafíos inmediatos que se enfrentan en Guatemala para la difusión y fortalecimiento del uso de los 22 idiomas mayas, garífuna y xinka.
La investigación sobre la lengua en Guatemala “desde el pensamiento maya”, elaborada por académicos e investigadores sociales, consideró que se tienen avances en la vigencia de los derechos linguísticos.
Advirtió, sin embargo, de las amenazas contra la existencia de las lenguas maternas, que hablan comunidades indígenas que residen en los 22 departamentos del país.
Guatemala cuenta con una población de más de 15 millones de habitantes, de los que el 41 por ciento son indígenas (en su gran mayoría mayas), según estimaciones oficiales.
En la investigación se indicó que los idiomas maternos “están en peligro de extinción”, porque su número de hablantes es día a día menor; por la cercanía a los ámbitos urbanos monolingües y, “en general, por la persistencia del racismo y la discriminación”.
En la investigación, realizada por el denominado “Colectivo por la Revitalización de la Ciencia Maya”, que agrupa a académicos e instituciones indígenas, se estableció que uno de los desafíos es la promoción de la multiculturalidad en el sistema educativo nacional.
Otro de los desafíos es la “generalización” de la educación de los pueblos originarios a través de la política Educativa Bilingüe e Intercultural .
El estudio fue difundido con motivo del Día Internacional de la Lengua Materna, proclamado en 1999 por la Conferencia General de la Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura (Unesco).
En mayo de 2007, la Asamblea General de las Naciones Unidas, en una resolución asumida por unanimidad, llamó a sus Estados miembros a “promover la preservación y protección de todos los idiomas que emplean los pueblos del mundo”.
Els 6 punts negres del Decret sobre plurilingüisme segons la Comissió d'Educació d'Escola Valenciana
Proposta:
La conselleria competent en matèria d'educació catalogarà lingüísticament en valencià tots els llocs de treball. També es catalogarà en llengua estrangera els llocs de treball necessaris amb la finalitat de garantir la continuïtat dels programes plurilingües.
2. Els programes d'ensenyament proposats
5. Les llengües cooficials de la Comunitat Valenciana.
6. La participació de les famílies.
Escola Valenciana considera que no es tracta d'enfrontar sinó, des de plantejaments estrictament pedagògics, promoure el plurilingüisme i les actituds que li són favorables. Apostem per una autèntica participació de les famílies que busque complicitats, més enllà d'una simple consulta.
- Ets a:
- Inici
Notícies- El Decret sobre plurilingüisme margina el valencià i no assegura la competència en anglés
El Decret sobre plurilingüisme margina el valencià i no assegura la competència en anglés
Data: 03/08/2012 13:07
Escola Valenciana constata que el Decret sobre plurilingüisme que ha aprovat el Consell no recull cap dels 6 punts clau de la Comissió d’educació de l'entitat per garantir una competència lingüística igual en valencià i en castellà, i un millor coneixement d’una tercera llengua com l’anglés
Desapareixen els Programes d'Immersió Lingüística, no es garanteix una competència lingüística igual en valencià i castellà a l'alumnat que estudie en el Programa Plurilingüe d'Ensenyament en Castellà, no s'obtindran els resultats esperats en anglés, i es paralitza de colp la normalització lingüística del valencià a través de les escoles. El Consell aprova hui un Decret que no ha atés a les propostes bàsiques de millora de la comunitat educativa.
Durant els últims mesos, Escola Valenciana ha estat un dels interlocutors directes amb la Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació per enriquir un Decret sobre plurilingüisme consensuat amb tota la comunitat educativa. Diverses reunions i informes elaborats per la Comissió d'Educació de l'entitat, així com els informes de les Unitats d'Educació Multilingüe de les universitats Jaume I de Castelló i d'Alacant, de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i un document de 9 punts recolzat per 35 entitats i institucions de la comunitat educativa i social representada per les cinc universitats públiques valencianes, els principals sindicats de l'ensenyament, entitats acadèmiques, entitats cíviques i partits polítics, han bastit tot un argumentari per millorar els diferents esborranys de Decret elaborats durant el passat curs escolar.
No obstant, aquesta setmana el president de la Generalitat Valenciana va anunciar que hui s'anava a aprovar el Decret sobre plurilingüisme i Escola Valenciana es va adreça el mateix dimecres 1 d'agost a la Consellera d'Educació per demanar-li el text definitiu que s'anava a aprovar , amb la intenció estudiar-lo i valorar un document que serà clau per al desenvolupament del sistema educatiu valencià a partir del curs 2012-2013. "Paradoxalment i malgrat que la consellera Maria José Català ens va dir que dijous 2 d'agost ens l'enviaria, no hem tingut cap resposta ni cap document fins hui mateix a les 10:15 hores del matí", han apuntat fons de la Comissió d'Educació d'Escola Valenciana.
"Ara que tenim el text al davant podem afirmar que és un Decret sobre un suposat plurilingüisme, una declaració de bones intencions però associada a una aplicació que atempta contra el valencià i suposa un retrocés en la tasca de normalització lingüística que s'ha fet de la nostra llengua a través dels centres educatius. Això ens sembla un error molt greu i una manca de sensibilitat cap a allò que més ens representa, la nostra llengua, per part del Govern valencià", ha declarat Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana.
Com no s'han incorporat les aportacions fetes, avalades per més de 35 entitats representatives de la comunitat educativa, entre les quals estan les universitats públiques, a principis de setembre s'anunciaran les mesures i mobilitzacions que s'acorden amb la resta d'agents educatiu i socials implicats en l'àmbit educatiu com a resposta coordinada amb les 35 entitats i institucions valencianes que van signar un document conjunt per millorar i enriquir un document definitiu sobre plurilingüisme, és a dir, amb els representants dels pares i les mares, els sindicats de l'ensenyament, les màximes autoritats acadèmiques i diverses associacions i col•lectius implicats en el procés.
El text aprovat es correspon al tercer esborrany de Decret sobre plurilingüisme que es va facilitar a principis de juliol, i aquest compta amb unes mancances profundes que atenten directament a l'aprenentatge d'una de les dues llengües oficials, el valencià, i redueixen les possibilitats d'adquirir amb èxit una competència lingüística d'una tercera llengua estrangera com l'anglés. "Si volem alumnes plurilingües, abans hem d'haver garantit el bilingüisme, el domini de les dues llengües oficials per part de tot l'alumnat, un objectiu que encara no s'ha acomplert, ja que els programes d'ensenyament en valencià, els únics que garanteixen el bilingüisme educatiu, no han estat establerts de forma generalitzada a tot el territori", s'ha assegurat des de la Comissió d'Educació d'Escola Valenciana. A més, des d'aquesta Comissió s'ha fet èmfasi en la necessitat d'haver elaborat un model plurilingüe a partir dels programes òptims i de qualitat existents ja, el PEV i el PIL, la qual cosa no s'ha fet: "És més, s'ha eliminat el Programa d'Immersió Lingüística com a tal, l'únic que garantia el bilingüisme a l'alumnat no valencianoparlant", ha comentat Jaume Fullana, coordinador de la Comissió d'Educació d'Escola Valenciana.
Des de la mateixa Comissió d'Educació s'assegura que els alumnes que estudien i han estudiat en valencià han estat i són els qui dominen i tenen èxit en llengües, perquè com a punt de partida tenen una competència lingüística en valencià i castellà garantida i són més sensibles a enriquir la seua formació en altres llengües com l'anglés, i els resulta molt més fàcil. Per tant, més valencià és igual a més oportunitats.
Segons Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana: "és molt positiu prendre mesures per aconseguir millors competències lingüístiques de l'alumnat en anglés, però aquest objectiu no s'aconseguirà si no es parteix de les metodologies dels programes bilingües que tan bons resultats han donat durant vora 30 anys a través del Programa d'Ensenyament en Valencià i el Programa d'Immersió Lingüística. No s'han incorporat canvis en 6 punts del Decret (la catalogació lingüística en valencià dels llocs de treball; els programes d'ensenyament que es contemplen; l'àrea de Coneixement del Medi en el Programa Plurilingüe d'Ensenyament en Castellà; el Projecte Lingüístic del Centre; les llengües cooficials de la Comunitat Valenciana; i la participació de les famílies en la tria dels programes), i per tant considerem que el Decret aprovat no garanteix la finalitat última per la qual s'ha creat, i el que és més greu, margina el valencià com a llengua necessària de domini per part de tot l'alumnat".
Un document enviat per Escola Valenciana el 16 de juliol a la Conselleria d'Educació, analitzava l'últim esborrany de Decret que és el que hui s'ha aprovat i especificava 6 punts bàsics que encara no estaven incorporats en el text definitiu i que, segons l'entitat cívica, calia modificar o concretar per tal d'assegurar el coneixement igual del valencià i el castellà per part de tot l'alumnat. "Un Decret que no es basa en el bilingüisme per avançar cap al plurilingüisme és un fracàs. El bilingüisme en valencià i castellà facilita l'aprenentatge d'una tercera llengua com l'anglés. Del monolingüisme no es pot passar al plurilingüisme i sinó, que ho consulten als màxims experts valencians en la matèria, que estan en les Unitats d'Educació Multilingüe de les universitats públiques", s'ha destacat des de la Comissió d'Educació de l'entitat.
"A les famílies se'ls pot dir, que els seus fills tindran més anglés, que acabaran dominant la lingua franca global. Sí, això es pot aconseguir i s'ha d'aconseguir sense menysprear les metodologies educatives que fomenten l'aprenentatge de les dues llengües oficials pròpies de la nostra autonomia, sense menysprear el nostre tret d'identitat més important, sense menysprear una manera de veure el món a través d'una llengua, la nostra, i sense atemptar al que està establert al nostre Estatut d'autonomia, la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià i la pròpia Constitució", ha assegurant el president d'Escola Valenciana.
A totes aquestes indicacions cal afegir una anàlisi feta per part de les Unitats d'Educació Multilingüe de la Universitat Jaume I de Castelló i la Universitat d'Alacant i recolzada per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, respecte a l'últim esborrany de Decret, el que ara s'ha aprovat, on ja s'apuntaven, entre d'altres, les següents apreciacions:
• Hi trobem un problema de base que s'evidencia en analitzar el contingut del Decret des d'una perspectiva acadèmica i eminentment científica. En la primera part del Decret es constata com a objectiu el plurilingüisme dels estudiants. Estem absolutament d'acord que cal una reforma del sistema educatiu per a aconseguir aquesta meta. Ara bé el fet que hi haja un programa plurilingüe en castellà (PPEC) és una contradicció en si mateix. El Decret no pot obviar la realitat sociolingüística de la comunitat, i sabem pels estudis fetsen el camp del multilingüisme (Lanza, 2009) que l'estatus de les llengües a la societat condicionen la seua adquisició i el seu desenvolupament. No podem introduir una presencia equilibrada de les tres llengües objecte d'estudi quan en la societat no tenen aquesta presència equilibrada. Cal partir del fet que el castellà és la llengua majoritària, el valencià la minoritzada i l'anglès, encara avui, es pot considerar una llengua estrangera.
• Els estudis més recents sobre trilingüisme productiu en infants (Yamamoto, 2001; De Houwer, 2009; Aronin i Singleton, 2012) coincideixen a emfatitzar que l'única circumstància mitjançant la qual s'arriba a aquest objectiu està relacionada amb la promoció de la llengua minoritària i l'estrangera. Fins i tot a la Comunitat Valenciana tenim dades al respecte (Safont-Jordà, 2011, 2012) que confirmen aquests estudis desenvolupats a altres regions bilingües europees. Per tant, entenem que per a assolir l'objectiu que es planteja en la secció tercera, en la introducció del Decret, i més concretament en l'article 6.4, això és: "assegurar l'adquisició [...] d'una competència lingüística igual en valencià i en castellà [...] i el domini funcional de la llengua anglesa", és condició sine qua non vehicular l'ensenyament de la totalitat o la major part de les matèries curriculars en valencià i incloure-hi un percentatge que augmente de manera progressiva en anglès. La instrucció formal en aquesta llengua hauria de partir d'un bilingüisme ja establit en el context educatiu, perquè l'estudiantat se'n poguera beneficiar en enfrontar-se al procés d'adquisició d'aquesta tercera llengua.
• És per aquest motiu que entenem que únicament podem referir-nos al plurilingüisme dins el marc del que el Decret anomena Programa Plurilingüe d'Ensenyament en Valencià (PPEV). Podem afirmar des de conviccions científiques que ni el Programa Plurilingüe d'Ensenyament en Castellà (PPEC) ni els Programes Experimentals Plurilingües assoliran l'objectiu d'arribar al trilingüisme productiu valencià-castellà-anglès.
• En relació amb la metodologia didàctica dels nous programes, considerem que les breus referències que hi ha en els articles 3.3 (immersió) i 5.3 són insuficients. Recomanem que, independentment que la metodologia puga ser explicada amb més detall en les disposicions legals que desplegaran aquesta proposta de Decret, es faça referència a la necessitat d'usar la immersió en el PPEV com a única garantia d'èxit en contextos de predomini de l'alumnat no valencianoparlant i a la metodologia del tractament integrat de les llengües (TIL) i al tractament integrat de llengües i continguts (TILC), d'acord amb la documentació elaborada per la mateixa administració educativa valenciana (Pascual, 2006).
Els 6 punts negres del Decret sobre plurilingüisme segons la Comissió d'Educació d'Escola Valenciana
Els punts són: la catalogació lingüística dels llocs de treball; els programes d'ensenyament que es contemplen; l'àrea de Coneixement del Medi en el Programa Plurilingüe d'Ensenyament en Castellà; el Projecte Lingüístic del Centre; les llengües cooficials de la Comunitat Valenciana; la participació de les famílies en la tria dels programes.
1. Entorn a la catalogació lingüística
Escola Valenciana constata que el 3er esborrany de Decret sobre plurilingüisme no especifica que tots els llocs de treball han d'estar catalogats en valencià.
Escola Valenciana constata que el 3er esborrany de Decret sobre plurilingüisme no especifica que tots els llocs de treball han d'estar catalogats en valencià.
Art.9
La conselleria competent en matèria d'educació catalogarà lingüísticament els llocs de treball en els centres públics amb la finalitat de garantir la continuïtat dels programes plurilingües.
La conselleria competent en matèria d'educació catalogarà lingüísticament els llocs de treball en els centres públics amb la finalitat de garantir la continuïtat dels programes plurilingües.
Proposta:
La conselleria competent en matèria d'educació catalogarà lingüísticament en valencià tots els llocs de treball. També es catalogarà en llengua estrangera els llocs de treball necessaris amb la finalitat de garantir la continuïtat dels programes plurilingües.
2. Els programes d'ensenyament proposats
Escola valenciana considera que els PROGRAMES D'IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA s'han de mantenir. La incorporació en el redactat de "metodologies i mesures organitzatives d'immersió" (Art. 3-3) no ens sembla suficient. Les metodologies d'immersió poden aplicar-se en qualsevol programa, també en l'anomenat PPEC. No existeix cap raó que justifique l'eliminació d'aquests programes que s'han manifestat òptims al llarg d'aquests quasi 30 anys d'educació bilingüe.
La definició del PPEC contradiu l'objectiu de l'educació plurilingüe. Els usuaris d'aquest programa, si la llengua base per l'ensenyament és el castellà al llarg de totes les etapes, mai tindran competència equilibrada en les dues llengües oficials. Cal reivindicar en manteniment del terme PROGRAMA PLURILINGÜE D'INCORPORACIÓ PROGRESSIVA que s'ajusta millor als objectius i que permet fer els reajustaments pertinents en funció dels resultats.
Art. 6-1
El programa plurilingüe en què la llengua base d'ensenyança siga el valencià es denominarà programa plurilingüe d'ensenyament en valencià (d'ara en avant, PPEV) i el programa plurilingüe en què la llengua base d'ensenyament siga el castellà es denominarà programa plurilingüe d'ensenyament en castellà (d'ara en avant, PPEC).
El programa plurilingüe en què la llengua base d'ensenyança siga el valencià es denominarà programa plurilingüe d'ensenyament en valencià (d'ara en avant, PPEV) i el programa plurilingüe en què la llengua base d'ensenyament siga el castellà es denominarà programa plurilingüe d'ensenyament en castellà (d'ara en avant, PPEC).
Proposta:
El programa plurilingüe en què la llengua base d'ensenyança siga el valencià es denominarà programa plurilingüe d'ensenyament en valencià (d'ara en avant, PPEV) o programa plurilingüe d'immersió lingüística d'acord amb el context en el que es produeix aquest ensenyament (d'ara en avant, PPIL).
El programa plurilingüe en què la llengua base d'ensenyança siga el valencià es denominarà programa plurilingüe d'ensenyament en valencià (d'ara en avant, PPEV) o programa plurilingüe d'immersió lingüística d'acord amb el context en el que es produeix aquest ensenyament (d'ara en avant, PPIL).
El programa plurilingüe en què inicialment la llengua base d'ensenyament siga el castellà es denominarà programa plurilingüe d'incorporació progressiva (d'ara en avant, PPIP).
3. Amb relació a l'àrea del Coneixement del Medi.
Escola Valenciana valora positivament que, en el nou redactat, s'incorpore l'obligatorietat d'impartir en valencià el Coneixement del Medi a partir de 1r pel que fa al Programa Plurilingüe d'Ensenyament en Castellà. Però "que una part de l'àrea puga impartir-se en una llengua distinta dins del marc d'iniciatives pedagògiques contemplades en el PLC" no justificaria el detriment en el temps d'exposició en valencià, factor clau per a aconseguir un plurilingüisme real.
Art. 4-3
Des de l'inici de la Educació Primària i, en el cas del Programa Plurilingüe d'ensenyament en Castellà -a què fa referència l'article 6.1 del present decret-, l'àrea relacionada amb el coneixement del medi natural i social s'ha d'impartir en valencià en els termes municipals de predomini lingüístic valencià assenyalats en l'article 35 de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià i en castellà en els termes municipals de predomini lingüístic castellà assenyalats en l'article 36 de la mateixa llei, sense perjuí que una part del currículum de l'àrea puga impartir-se en una llengua distinta dins del marc d'iniciatives pedagògiques contemplades en el projecte lingüístic de centre.
Des de l'inici de la Educació Primària i, en el cas del Programa Plurilingüe d'ensenyament en Castellà -a què fa referència l'article 6.1 del present decret-, l'àrea relacionada amb el coneixement del medi natural i social s'ha d'impartir en valencià en els termes municipals de predomini lingüístic valencià assenyalats en l'article 35 de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià i en castellà en els termes municipals de predomini lingüístic castellà assenyalats en l'article 36 de la mateixa llei, sense perjuí que una part del currículum de l'àrea puga impartir-se en una llengua distinta dins del marc d'iniciatives pedagògiques contemplades en el projecte lingüístic de centre.
Proposta:
Des de l'inici de la Educació Primària i, en el cas del programa plurilingüe d'ensenyament en castellà -a què fa referència l'article 6.1 del present decret-, l'àrea relacionada amb el coneixement del medi natural i social s'ha d'impartir en valencià sense perjuí que una part del currículum de l'àrea puga impartir-se en una llengua distinta dins del marc d'iniciatives pedagògiques contemplades en el projecte lingüístic de centre, sense que aquesta mesura vaja en detriment del temps d'exposició en valencià.
Des de l'inici de la Educació Primària i, en el cas del programa plurilingüe d'ensenyament en castellà -a què fa referència l'article 6.1 del present decret-, l'àrea relacionada amb el coneixement del medi natural i social s'ha d'impartir en valencià sense perjuí que una part del currículum de l'àrea puga impartir-se en una llengua distinta dins del marc d'iniciatives pedagògiques contemplades en el projecte lingüístic de centre, sense que aquesta mesura vaja en detriment del temps d'exposició en valencià.
4. El Projecte Lingüístic de Centre.
Escola Valenciana ha detectat que en l'esborrany del Decret, el PLC no preveu la incorporació de mesures d'incentivació pel valencià que faça efectiu l'objectiu "d'assegurar que el seu alumnat adquirisca al finalitzar l'educació bàsica una competència lingüística igual en valencià i en castellà" (Art. 4-5).
Proposta:
Incloure un punt que diga: "El PLC inclourà mesures d'incentivació pel valencià que faça efectiu l'objectiu d'assegurar que el seu alumnat adquirisca al finalitzar l'educació bàsica una competència lingüística igual en valencià i en castellà"
Incloure un punt que diga: "El PLC inclourà mesures d'incentivació pel valencià que faça efectiu l'objectiu d'assegurar que el seu alumnat adquirisca al finalitzar l'educació bàsica una competència lingüística igual en valencià i en castellà"
5. Les llengües cooficials de la Comunitat Valenciana.
Amb relació a la presència en el currículum d'àrees, matèries o mòduls impartits en valencià i en castellà independentment de la llengua base del programa plurilingüe que s'aplique en tots els nivells de les distintes ensenyances, s'observa que concretament en els PPEV i PPEC aquesta mesura augmentaria el desequilibri competencial entre les dues llengües oficials.
Art 4-2
Els dos programes han de preveure, en tots els nivells de les distintes ensenyances, la presència en el currículum d'àrees, matèries o mòduls impartits en valencià i en castellà independentment de la llengua base del programa plurilingüe que s'aplique, de manera que, almenys i a més de les àrees o matèries lingüístiques, s'impartisca una més en la llengua que no és la base del programa.
Els dos programes han de preveure, en tots els nivells de les distintes ensenyances, la presència en el currículum d'àrees, matèries o mòduls impartits en valencià i en castellà independentment de la llengua base del programa plurilingüe que s'aplique, de manera que, almenys i a més de les àrees o matèries lingüístiques, s'impartisca una més en la llengua que no és la base del programa.
Proposta:
Els programes han de preveure, en tots els nivells de les distintes ensenyances, la presència en el currículum d'àrees, matèries o mòduls impartits en valencià i en castellà en una proporció que garantisca l'objectiu d'assegurar que el seu alumnat adquirisca al finalitzar l'educació bàsica una competència lingüística igual en valencià i en castellà.
Els programes han de preveure, en tots els nivells de les distintes ensenyances, la presència en el currículum d'àrees, matèries o mòduls impartits en valencià i en castellà en una proporció que garantisca l'objectiu d'assegurar que el seu alumnat adquirisca al finalitzar l'educació bàsica una competència lingüística igual en valencià i en castellà.
6. La participació de les famílies.
Escola Valenciana considera que no es tracta d'enfrontar sinó, des de plantejaments estrictament pedagògics, promoure el plurilingüisme i les actituds que li són favorables. Apostem per una autèntica participació de les famílies que busque complicitats, més enllà d'una simple consulta.
Art. 4-6
En aplicació de l'article 19.1 de la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d'Ús i Ensenyament del Valencià, en l'Educació Infantil, el projecte lingüístic de centre haurà d'incloure mesures organitzatives i pedagògiques que garantisquen el dret dels pares, mares o representants legals de l'alumnat a elegir la llengua cooficial en què es vehicularan els diferents àmbits d'actuació, sense perjuí del que disposa l'article 4.2 del present decret. Correspondrà a la conselleria competent en matèria d'educació determinar el procediment pel qual els pares, mares o representants legals de l'alumnat comunicaran la seua elecció al centre.
En aplicació de l'article 19.1 de la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d'Ús i Ensenyament del Valencià, en l'Educació Infantil, el projecte lingüístic de centre haurà d'incloure mesures organitzatives i pedagògiques que garantisquen el dret dels pares, mares o representants legals de l'alumnat a elegir la llengua cooficial en què es vehicularan els diferents àmbits d'actuació, sense perjuí del que disposa l'article 4.2 del present decret. Correspondrà a la conselleria competent en matèria d'educació determinar el procediment pel qual els pares, mares o representants legals de l'alumnat comunicaran la seua elecció al centre.
Proposta:
El projecte lingüístic de centre (PLC) haurà d'incloure les mesures adients per a recollir la percepció de les famílies entorn al desenvolupament dels programes a fi d'emprendre les mesures organitzatives i pedagògiques necessàries per a afavorir la seua participació efectiva al llarg de les diferents etapes educatives.
El projecte lingüístic de centre (PLC) haurà d'incloure les mesures adients per a recollir la percepció de les famílies entorn al desenvolupament dels programes a fi d'emprendre les mesures organitzatives i pedagògiques necessàries per a afavorir la seua participació efectiva al llarg de les diferents etapes educatives.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada